Fusta i llenya a la Lloma de Betxí
Yolanda Carrión Marco
Elena Grau Almero
2015
[page-n-1]
[ 62 ]
[page-n-2]
FUSTA I LLENYA
A LA LLOMA DE BETXÍ
Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
Universitat de València
La fusta en la vida quotidiana de
l’edat del bronze
La presència de restes vegetals als jaciments arqueològics constitueix l’evidència més directa de l’aprofitament
de les plantes per part dels humans que habiten i exploten un territori. Entre aquestes restes, els vegetals llenyosos han constituït una font de matèria primera que intervé en aspectes tan variats com l’obtenció de combustible,
la construcció, la fabricació d’eines, i un extens etcètera,
que converteixen la fusta en un recurs fonamental en la
subsistència dels grups humans.
Durant l’edat del bronze, l’ús diversificat de la fusta
està àmpliament documentat, ja que alimenta les llars i
els forns domèstics o artesanals, i és una matèria primera renovable i d’accés fàcil per a la construcció. La Lloma
de Betxí constitueix un paradigma perfecte d’aquesta diversitat d’usos, ja que l’incendi que va arrasar el poblat
< Nivell d’incendi de l’Habitació I.
Lloma de Betxí.
fa 3.750 anys va deixar intactes fins les evidències orgàniques més efímeres, conservades gràcies a l’acció del foc.
Així, per exemple, entre el potent nivell d’enfonsament del
poblat es van trobar les estructures constructives de fusta;
de la mateixa manera, el nivell d’incendi que va afectar
tots els materials ha permés delimitar les àrees d’habitació, de cuina, d’emmagatzematge, de mòlta, els telers i
les estructures de combustió (de Pedro, 1998) (Fig. 1). Tot
això evidencia la diversitat d’activitats en què la fusta està
present sistemàticament i la riquesa informativa que ens
aporta aquest material.
Els vegetals llenyosos que van formar part d’estructures constructives o que van ser usats com a combustible són objecte d’anàlisi mitjançant la disciplina
coneguda com Antracologia: el seu estudi es basa en la
identificació de les espècies de què procedeixen, i açò ens
ofereix un elenc de les espècies utilitzades i d’importància
econòmica per als habitants de la Lloma de Betxí, resultant essencial per a la interpretació de la vida en el poblat,
ja que permet inferir les pràctiques d’explotació forestal i
[ 63 ]
[page-n-3]
[ 64 ]
Fig. 1. Detall del nivell d’incendi de l’Habitació II.
[page-n-4]
agrícola, els usos de la fusta en diversos contextos, i també reconstruir les formacions vegetals en el passat.
BOSC MIXT
Dels carbons als paisatges del passat
Pinus halepensis, pla radial
Quercus perennifolio, pla transversal
MATOLL
Olea europaea, pla transversal
Rosmarinus officnalis, pla transversal
RIBERA
Salix-Poputus, pla transversal
Tamarix sp., pla transversal
Fig. 2. Espècies vegetals. Microscopi Electrònic de Rastreig.
Fusta i llenya a la Lloma de Betxí. Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
Les activitats dutes a terme a la Lloma de Betxí
van necessitar un conjunt variat d’espècies llenyoses, que
van ser arreplegades amb diversos fins. La llenya aportada com a combustible a llars i forns, posteriorment sedimentada en forma de carbons pels sòls d’habitació, és la
que ens permet reconstruir el paisatge vegetal, ja que per
a aquesta tasca tan quotidiana se sol aprofitar tota fusta
disponible en l’entorn del poblat.
El conjunt d’espècies identificades ens parla de
l’existència d’un bosc mediterrani càlid, amb pinedes,
arbocers, carrasques i algun roure valencià, i abundants
espècies de matoll, entre les quals destacarien el llentiscle, l’ullastre, el romer, els brucs, les lleguminoses o el
coscoll, entre altres (Fig. 2). La vegetació de ribera estaria
representada per fleixos, salzes-xops, monocotiledònies i
tamarius (Grau, 1998).
Totes aquestes espècies es desenrotllarien a les
planes del Túria i dins del radi de captació dels habitants
de la Lloma de Betxí; cal suposar que aquestes planes fèrtils serien intensament explotades tant per a la tala de fusta com per a la posada en cultiu, com indica la presència
de cereals al poblat, bàsicament blat i ordi (Pérez Jordá,
1998). Altres seqüències de vegetació de la zona proposen
que durant l’edat del bronze es produiria una obertura de
les formacions vegetals, i també la progressió de pins i espècies de matoll, com a resultat de les tasques agrícoles i
d’un aprofitament forestal cada vegada més intens (Mata i
Bonet, 1983; de Pedro i Grau, 1991; de Pedro, 2004).
[ 65 ]
[page-n-5]
En aquest sentit, la Lloma de Betxí s’emmarca
en un paisatge amb evident modelat humà, produït per
l’aprofitament agrícola dels sòls fèrtils, l’abancalament de
les vessants del mateix turó, i la contínua explotació de les
masses forestals veïnes fins a fer-ne mossa en l’aspecte i
la composició.
“De bon arbre bona fusta”...
reconstruint la Lloma de Betxí
De les complexes tècniques constructives utilitzades en l’edat del bronze, la Lloma de Betxí en proporciona
bons exemples tant en l’elaboració dels seus accessos,
com en l’abancalament dels vessants del turó o el sistema
de murs potents que delimiten l’espai d’hàbitat. Junt amb
la pedra i la tàpia, la fusta s’ha revelat com un element
clau, sobretot a les cobertes del poblat.
En el nivell d’enfonsament de les habitacions,
mesclats amb morter o tàpia, es van excavar una sèrie de
troncs de pi que semblaven formar un entramat de grans
bigues i travesseres, recobert per brancatge i canyes, de
les quals han quedat nombroses empremtes en el fang.
Hi ha evidències fins i tot de les cordes d’espart utilitzades
per a unir els troncs. Aquest sistema de sostrada recolzava sobre dues fileres de pals de carrasca localitzats enmig
de l’habitació (de Pedro, 1998). Durant l’incendi produït al
poblat degué caure, en primer lloc, tota aquesta coberta
[ 66 ]
Fig. 3. Detall de la recollida de carbons
durant l’excavació de l’Habitació II.
[page-n-6]
bases de pal de pedra sense presència de fusta carbonitzada ha portat a plantejar que aquesta es mantinguera
dreta després de l’incendi. En algun cas sí que s’han documentat, entre les fustes de carrasca, vestigis d’haver sigut
treballades, la qual cosa no implicaria necessàriament
una forma escairada dels pals, sinó, tal vegada, un treball
d’eliminació de nucs o branques secundàries.
L’ús sistemàtic de fusta de pi per a la construcció
en molts poblats de l’edat del bronze fa que aquesta espècie estiga present de manera massiva entre les restes
de carbó dels jaciments, obrint així un debat sobre la importància real d’aquesta espècie en el paisatge. No obstant això, tot apunta que les pinedes serien abundants i
accessibles en l’entorn dels poblats, constituint així una
font bàsica de matèria primera i un element clau dels paisatges mediterranis.
Fusta i llenya a la Lloma de Betxí. Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
vegetal i després s’hauria produït l’enfonsament de la resta d’estructures, que va fer que es conservaren pròximes a
la seua posició original (Fig. 3).
Una anàlisi detallada de les peces de fusta recuperades al nivell d’enfonsament ha demostrat l’ús de les
espècies vegetals ja descrites i presents en altres contextos del poblat: llentiscle, ullastre, lleguminoses, etc., per
als entramats; pi i carrasca per a les estructures principals,
encara que entre aquestes també s’han documentat esporàdicament fustes de roure valencià i ullastre. És a dir,
se seleccionen les espècies per la seua accessibilitat en
l’entorn i per la seua idoneïtat per a la funció que han
d’exercir.
La fusta més utilitzada per a la construcció de les
sostrades és el pi blanc, els fustos rectes del qual resulten
ideals per a l’elaboració d’elements sustentadors de calibre divers: s’han documentat peces el diàmetre de les
quals oscil·la entre 15 i 3 cm, indicant així el seu ús tant
per a bigues com per a l’entramat. Com a característica
comuna, totes elles conservaven la corfa, és a dir, s’utilitzava la fusta sense treballar-la per a obtindre una forma
determinada. Els pals verticals, almenys de 20 cm de diàmetre, s’elaboren en fusta de carrasca, les característiques
principals de la qual són la duresa i la densitat, cosa que
li permetria suportar bé la fricció i el pes de l’estructura
aèria. Tanta és la seua duresa, que la presència d’algunes
[ 67 ]
[page-n-7]
[ 62 ]
[page-n-2]
FUSTA I LLENYA
A LA LLOMA DE BETXÍ
Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
Universitat de València
La fusta en la vida quotidiana de
l’edat del bronze
La presència de restes vegetals als jaciments arqueològics constitueix l’evidència més directa de l’aprofitament
de les plantes per part dels humans que habiten i exploten un territori. Entre aquestes restes, els vegetals llenyosos han constituït una font de matèria primera que intervé en aspectes tan variats com l’obtenció de combustible,
la construcció, la fabricació d’eines, i un extens etcètera,
que converteixen la fusta en un recurs fonamental en la
subsistència dels grups humans.
Durant l’edat del bronze, l’ús diversificat de la fusta
està àmpliament documentat, ja que alimenta les llars i
els forns domèstics o artesanals, i és una matèria primera renovable i d’accés fàcil per a la construcció. La Lloma
de Betxí constitueix un paradigma perfecte d’aquesta diversitat d’usos, ja que l’incendi que va arrasar el poblat
< Nivell d’incendi de l’Habitació I.
Lloma de Betxí.
fa 3.750 anys va deixar intactes fins les evidències orgàniques més efímeres, conservades gràcies a l’acció del foc.
Així, per exemple, entre el potent nivell d’enfonsament del
poblat es van trobar les estructures constructives de fusta;
de la mateixa manera, el nivell d’incendi que va afectar
tots els materials ha permés delimitar les àrees d’habitació, de cuina, d’emmagatzematge, de mòlta, els telers i
les estructures de combustió (de Pedro, 1998) (Fig. 1). Tot
això evidencia la diversitat d’activitats en què la fusta està
present sistemàticament i la riquesa informativa que ens
aporta aquest material.
Els vegetals llenyosos que van formar part d’estructures constructives o que van ser usats com a combustible són objecte d’anàlisi mitjançant la disciplina
coneguda com Antracologia: el seu estudi es basa en la
identificació de les espècies de què procedeixen, i açò ens
ofereix un elenc de les espècies utilitzades i d’importància
econòmica per als habitants de la Lloma de Betxí, resultant essencial per a la interpretació de la vida en el poblat,
ja que permet inferir les pràctiques d’explotació forestal i
[ 63 ]
[page-n-3]
[ 64 ]
Fig. 1. Detall del nivell d’incendi de l’Habitació II.
[page-n-4]
agrícola, els usos de la fusta en diversos contextos, i també reconstruir les formacions vegetals en el passat.
BOSC MIXT
Dels carbons als paisatges del passat
Pinus halepensis, pla radial
Quercus perennifolio, pla transversal
MATOLL
Olea europaea, pla transversal
Rosmarinus officnalis, pla transversal
RIBERA
Salix-Poputus, pla transversal
Tamarix sp., pla transversal
Fig. 2. Espècies vegetals. Microscopi Electrònic de Rastreig.
Fusta i llenya a la Lloma de Betxí. Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
Les activitats dutes a terme a la Lloma de Betxí
van necessitar un conjunt variat d’espècies llenyoses, que
van ser arreplegades amb diversos fins. La llenya aportada com a combustible a llars i forns, posteriorment sedimentada en forma de carbons pels sòls d’habitació, és la
que ens permet reconstruir el paisatge vegetal, ja que per
a aquesta tasca tan quotidiana se sol aprofitar tota fusta
disponible en l’entorn del poblat.
El conjunt d’espècies identificades ens parla de
l’existència d’un bosc mediterrani càlid, amb pinedes,
arbocers, carrasques i algun roure valencià, i abundants
espècies de matoll, entre les quals destacarien el llentiscle, l’ullastre, el romer, els brucs, les lleguminoses o el
coscoll, entre altres (Fig. 2). La vegetació de ribera estaria
representada per fleixos, salzes-xops, monocotiledònies i
tamarius (Grau, 1998).
Totes aquestes espècies es desenrotllarien a les
planes del Túria i dins del radi de captació dels habitants
de la Lloma de Betxí; cal suposar que aquestes planes fèrtils serien intensament explotades tant per a la tala de fusta com per a la posada en cultiu, com indica la presència
de cereals al poblat, bàsicament blat i ordi (Pérez Jordá,
1998). Altres seqüències de vegetació de la zona proposen
que durant l’edat del bronze es produiria una obertura de
les formacions vegetals, i també la progressió de pins i espècies de matoll, com a resultat de les tasques agrícoles i
d’un aprofitament forestal cada vegada més intens (Mata i
Bonet, 1983; de Pedro i Grau, 1991; de Pedro, 2004).
[ 65 ]
[page-n-5]
En aquest sentit, la Lloma de Betxí s’emmarca
en un paisatge amb evident modelat humà, produït per
l’aprofitament agrícola dels sòls fèrtils, l’abancalament de
les vessants del mateix turó, i la contínua explotació de les
masses forestals veïnes fins a fer-ne mossa en l’aspecte i
la composició.
“De bon arbre bona fusta”...
reconstruint la Lloma de Betxí
De les complexes tècniques constructives utilitzades en l’edat del bronze, la Lloma de Betxí en proporciona
bons exemples tant en l’elaboració dels seus accessos,
com en l’abancalament dels vessants del turó o el sistema
de murs potents que delimiten l’espai d’hàbitat. Junt amb
la pedra i la tàpia, la fusta s’ha revelat com un element
clau, sobretot a les cobertes del poblat.
En el nivell d’enfonsament de les habitacions,
mesclats amb morter o tàpia, es van excavar una sèrie de
troncs de pi que semblaven formar un entramat de grans
bigues i travesseres, recobert per brancatge i canyes, de
les quals han quedat nombroses empremtes en el fang.
Hi ha evidències fins i tot de les cordes d’espart utilitzades
per a unir els troncs. Aquest sistema de sostrada recolzava sobre dues fileres de pals de carrasca localitzats enmig
de l’habitació (de Pedro, 1998). Durant l’incendi produït al
poblat degué caure, en primer lloc, tota aquesta coberta
[ 66 ]
Fig. 3. Detall de la recollida de carbons
durant l’excavació de l’Habitació II.
[page-n-6]
bases de pal de pedra sense presència de fusta carbonitzada ha portat a plantejar que aquesta es mantinguera
dreta després de l’incendi. En algun cas sí que s’han documentat, entre les fustes de carrasca, vestigis d’haver sigut
treballades, la qual cosa no implicaria necessàriament
una forma escairada dels pals, sinó, tal vegada, un treball
d’eliminació de nucs o branques secundàries.
L’ús sistemàtic de fusta de pi per a la construcció
en molts poblats de l’edat del bronze fa que aquesta espècie estiga present de manera massiva entre les restes
de carbó dels jaciments, obrint així un debat sobre la importància real d’aquesta espècie en el paisatge. No obstant això, tot apunta que les pinedes serien abundants i
accessibles en l’entorn dels poblats, constituint així una
font bàsica de matèria primera i un element clau dels paisatges mediterranis.
Fusta i llenya a la Lloma de Betxí. Yolanda Carrión Marco, Elena Grau Almero
vegetal i després s’hauria produït l’enfonsament de la resta d’estructures, que va fer que es conservaren pròximes a
la seua posició original (Fig. 3).
Una anàlisi detallada de les peces de fusta recuperades al nivell d’enfonsament ha demostrat l’ús de les
espècies vegetals ja descrites i presents en altres contextos del poblat: llentiscle, ullastre, lleguminoses, etc., per
als entramats; pi i carrasca per a les estructures principals,
encara que entre aquestes també s’han documentat esporàdicament fustes de roure valencià i ullastre. És a dir,
se seleccionen les espècies per la seua accessibilitat en
l’entorn i per la seua idoneïtat per a la funció que han
d’exercir.
La fusta més utilitzada per a la construcció de les
sostrades és el pi blanc, els fustos rectes del qual resulten
ideals per a l’elaboració d’elements sustentadors de calibre divers: s’han documentat peces el diàmetre de les
quals oscil·la entre 15 i 3 cm, indicant així el seu ús tant
per a bigues com per a l’entramat. Com a característica
comuna, totes elles conservaven la corfa, és a dir, s’utilitzava la fusta sense treballar-la per a obtindre una forma
determinada. Els pals verticals, almenys de 20 cm de diàmetre, s’elaboren en fusta de carrasca, les característiques
principals de la qual són la duresa i la densitat, cosa que
li permetria suportar bé la fricció i el pes de l’estructura
aèria. Tanta és la seua duresa, que la presència d’algunes
[ 67 ]
[page-n-7]